Atribuïda a Nicolás Borrás (segona meitat del segle XVI)

Oli sobre llenç

La Mare de Déu ens mira en silenci, en una representació íntima i serena que respon al tipus iconogràfic conegut com “la Verònica de la Verge”. De bust curt i lleugerament girada cap a la dreta, coberta amb un doble mantell blanc sobre un fons sobri, l’obra trasllueix la influència de les “vera effigies” italianes que circularen per Europa a partir del segle XII, sovint atribuïdes a sant Lluc. Tanmateix, aquest model concret té arrels pròpies en els territoris de la Corona d’Aragó, promogut pel devot rei Martí l’Humà. La composició, de gran sobrietat i recolliment espiritual, s’inscriu plenament en la sensibilitat devocional del Renaixement valencià. L’atribució a Nicolás Borrás s’explica per l’atenció al detall, la suavitat dels rostres i la gravetat silenciosa que envolta les seues figures femenines. Aquesta Mare de Déu, allunyada del dolor explícit, encarna una pietat serena que convida al recolliment contemplatiu.