Escola de Manuel Pereira  y Juan Sánchez-Barba
Segle XVII
Talla de fusta policromada

Jeu Crist, immòbil, sobre coixins de vellut roig, vençut pel dolor i la mort. El seu cos, tallat en fusta viva, parla amb ferides obertes i venes tibants del suplici patit. La sang, detinguda en el seu fluir, encara recorre el front com un riu sec de redempció. Les mans, creuades amb dolcesa, subjecten el drap que vela l’última dignitat. Els peus, alçats sobre el darrer repòs, guarden l’eco del clau que els travessà. La pell, esquerdada per la passió, és testimoni de l’amor dut a l’extrem. No hi ha gest de desesperació, només silenci. Un silenci que fa mal, que espera. És el Crist del barroc, que no crida, però ho diu tot.