Santa Clara

MC332
Autor anònim
Segle XVII
Oli sobre llenç

Aquesta pintura, de caràcter votiu, representa, al centre, santa Clara, amb l’hàbit de l’orde i els seus atributs més coneguts: el bàcul com a abadessa i la custòdia amb la Sagrada Forma, que agafa, de manera vetllada, a través d’un mantell blanc. El cel, amb tons daurats, sembla obrir-se per a la seua ascensió. La fundadora de les clarisses apareix glorificada per un cercle d’àngels músics, element típic de les cohorts celestials del segle XVII. Aquests llancen algunes flors vinculades a la seua puresa i sacrifici, i que serveixen, alhora, per decorar el llenç. En primer pla i de manera prou simètrica, hi ha altres dos àngels de dimensions més grans, que mostren l’encens com a element sacralitzador.  Es tracta, per tant, d’una típica imatge icònica de la fundadora d’aquest orde.